Manuel Segura: Diàleg, paciència, amor = educació

Il·lustració de la  Nicoleta Ceccoli

Trobar una persona així és trobar una persona de debò. No un projecte, ni una pell d’anyell, ni un venedor d’educació per fascicles.

Trobar qui creu que tots tenim un “nucli sa” i que per difícil que sembli podem arribar-hi, és creure, és tenir esperança.

L’esperança ens mou, ens fa caminar cap el desconegut, acceptar l’inacceptable, obrir-nos a possibilitats que no contemplàvem.

Tot el que ens diu el Manel reforça les meves esperances, em fa reconèixer un aliat, un acompanyat amb qui compartir i aprendre d’ell.

Ens parla de ser persona, de les tres potes de l’educació: saber pensar (que aprenem de forma lúdica descobrint alternatives), del control sobre les emocions (que hem de saber reconèixer, entendre perquè les sentim i com controlar-les) i per últim els valors morals (un dels components que ens fa realment humans).

El problema, com molts ja saben o intueixen, és que aquesta societat que creem cada dia tots nosaltres (no és una força exterior que no té res a veure amb nosaltres la que ho està fent, sinó que tots hi estem implicats) educa en l’individualisme i la competència (entesa com a competició, com a competir per guanyar a algú o quelcom) i tot això només ens provoca inseguretat, no saber treballar en equip (no saber treballar ni compartir, no aliar-nos amb semblants) i ens deixa amb una manca total d’autocrítica.

A nosaltres com a docents i sobretot com a persones, ens explica que hem d’entendre com funciona la moral d’un ser humà per transmetre-li o educar-lo en quelcom; una moral que va evolucionant i formant-se al llarg de la vida. Comença amb la moral imposada, segueix amb la llei del talió (cap els 7 anys), més tard arriba el respondre a les expectatives dels altres; agradar, ser acceptat (cap els 12 anys), la responsabilitat i  l’autonomia (cap allà els 20 anys) i per últim el lluitar i reconèixer que tots els humans tenim els mateixos drets humans que mereixem i per els que tots hem de treballar.

Trobo molt interessant tenir present aquestes etapes, dons alhora de treballar amb els infants o adolescents, si sabem per quina etapa de formació moral travessen podrem ajustar tant l’ensenyament com la demandes que els hi fem, alhora que podrem entendre el perquè reaccionen d’una forma determinada.

Arribats a aquest punt, veiem la base: la família, que es troba molts cop amb manca de capacitat per transmetre i educar de la forma adient, polaritzant les accions només en dues direccions, contemplant només dues possibilitats: l’atac o la fugida, sense tenir en compte que hi ha una tercera opció que ens ajudarà a entendre el perquè ataquem o el perquè fugim i per tant a relacionar-nos d’una forma molt diferent amb nosaltres mateixos, els altres i tot el que ens passi a la vida: el diàleg.

El diàleg ens obre les portes del mon, les portes del univers de bat a bat, però; com ensenyar-lo?

Treballant amb l’educació en valors, amb els dilemes morals, treballant amb la resolució de conflictes per donar eines a cada ser: Diagnosticar el problema, cercar alternatives, pensar les conseqüències i posar-se en el lloc del altre.

Sabent que “tots” i això inclou a tots els sers humans tinguin l’edat que tinguin, necessitem educar-nos al llarg de la nostre vida. Tots anem mancats d’educació emocional, dons els vehicles de transmissió (només mirant com està el mon en general és evident) no han sigut els adient i sobre això hem de reflexionar i decidir canviar-ho.

El Manel ens recomana la teràpia cognitiva, per poder identificar quins patrons d’indefensió agafem, patrons particulars que cada un de nosaltres repetim en cercle una vegada i un altre; identificar-los, dialogar-hi i a la fi transformar en positiu tot allò que formulem en negatiu.

M’agrada especialment la recomanació que deixar anar com una formula màgica (entenent la màgia amb el sentit més ampli de la paraula) per educar, que fa al final del article i amb la que jo també vull acabar el meu escrit sobre el tema, aquí us la deixo.

Per educar (això inclou també i sobretot  l’autoeducació) es necessita:

-          amor infinit

-          paciència infinita

-          normes clares

-          diàleg

crec que amb tot això ja tenim una bona pila de feina i idees per anar reflexionant, vivint, educant i sobretot educat-nos.

La seva última frase d’or: no oblidem que ser persona és relacionar-se; sense relació no hi ha societat, no hi ha amor, no hi ha compartir, no hi ha grup, no hi ha família, no hi ha...

Sentim-ho i pensem-hi!

Entrevista a Manel Segura

Bibliografia i link
Us penjo la referència d'un llibre fet per la Xus Martin Garcia i el Josep M. Puig Rovira.
És un llibre molt pràctic en la línia del que parla l'article que ens presenta 32 activitats per treballar a les aules l'educació en valors.  

-MARTÍN GARCÍA, XUS- PUIG ROVIRA, JOSEP M. (2007). Les set competències bàsiques per educar en valors. Barcelona: Editorial Graó. 

També us penjo els quaderns digitals on trobareu ressenyes d’altres llibres de l’autora per treballar l’educació en valors.

Quaderns digitals Xus Martín García