Dibuix de la Clotilde Perrin
Bon dia, soc la Maria de Santfores Salla solà, soc d’Igualada i visc al barri antic de la mateixa ciutat. Vaig començar a estudiar amb 34 anys, fins aquell moment pensava que no servia, la meva dislèxia em feia molt difícil centrar-me, concentrar-me o recordar coses com una norma ortogràfica, creia que mai podria fer-ho i era jo mateixa la que es negava l’oportunitat... Però la vida dona moltes i moltes voltes.
Per mi, l’art és el llenguatge de l’anima humana, necessito les manifestacions artístiques per viure, com si fossin una droga poderosa i guaridora de tots els nostres mals, medicina exalt-adora de les nostres virtuts i mitja d’expressió genuí.
El mon de la creativitat, la plàstica i el lleure va ser el meu primer contacte amb l’educació fa uns 15 anys. En fa 9 que treballava en un taller de creativitat per nens i adults (Tarica, taller de creativitat i manifestació humana) i feia extra escolars de plàstica en escoles. La feina al taller de creativitat em va fer entrar en conflicte amb mi mateixa, ja que les persones i personetes que venien al taller, portaven motxilles carregades de cercles incomplets a l’esquena i jo no sabia com fer-ho per ajudar-les. Llavors vaig començar a fer i estudiar art-teràpia a l’escola Metàfora de Barcelona, feia monogràfics, aprenia tècniques concretes, feia seminaris. Allà, vaig descobrir que si volia ser art terapeuta havia d’estudiar a una universitat, alhora que vaig començar el camí cap a la confiança en mi mateixa.
Després d’un accés a la universitat i dos anys de psicologia ja portava tres anys treballant en una escola pública de Barcelona (La Pau Romeva, a les corts) fent de monitora d’extra-escolars, de menjador, de suport a la mestre a dins l’aula, de vetlladora. Tothom em preguntava o afirmava que jo estudiava educació i jo anava dient que no, que a mi m’agradava molt estar amb nens, que en realitat em sentia una nena com ells, però que d’això d’estudiar educació res, de res.
Però la vida se’n encarrega de portar-te on has d’anar i a mi em va portar de cap al magisteri.
Segueixo estimant la psicologia, però potser m’agradem vessants que no s’estudien a les universitats (l’escola gestal, la trans-personal, el Jung, etc.) però la meva aposta vivencial ha estat la de l’educació.
Qualsevol persona s’educa a diari, en cada instant del transcorre de la seva vida, qualsevol persona ja tingui 3 o 90 anys, enriqueix constantment els seus aprenentatges tan sols per el fet de viure, de rebre tot el que ens envolta, d’interaccionar-hi.
El nostre camí d’educació comença en el moment en el que som concebuts i no sabem quan acabarà, dons ningú sap del cert on va a parar la nostre energia al morir.
Realment, sento que l’educació pot canviar el mon, per millorar-lo, per fer-lo més humà, ,més savi, més connectat amb tot el que ens envolta.
Per mi, mestra, només vol dir aprenent eterna, oberta al aprenentatge, a l’experimentació a la incorporació i a la modificació constant d’estructures mentals, vivencials, etc.
Vol dir, acompanyant del procés d’aprenentatge, companya del procés d’aprenentatge, facilitadora del procés en auto-revisió i auto-reflexió constant.
El curs passat va ser el primer que vaig treballar a la borsa d’interins, només vaig treballar 2 mesos intensos i aquest curs m’han donat una mitja jornada a l’Escola Alta Segarra de Calaf.
A l’Aula d’Acollida, atenc a nens de tota la primària i a més dono dues sisenes hores als 2 cinquens de l’escola i realitzo tallers d’interacció de llenguatges artístics amb els infants de cinquè i sisè.
A cada segon torna a començar la nostra vida, a cada instant l’aire entre i surt dels nostres pulmons i les nostres emocions i pensaments corren per el riu de la vida, a cada instant ens construïm, ens modifiquem, ens renovem i ens submergim en noves aventures d’enriquiment.
Desitjo compartir amb totes/ots vosaltres aquest tros de camí, amb el cor i la ment oberts, donant-vos les gràcies per existir i per fer-lo amb mi, sé segur que l’omplireu de tot tipus d’emocions, de pensament, que a la fi es tradueixen en aprenentatges.
Desitjo que siguem tots/es molt i molt feliços i conscients del privilegi del que estem gaudint tan sols per el fet d’estar vius i en constat transformació.
Salut per tots/es caminats de l’educació!
Referències:
Blog i web de l’escola Pau Romeva:
Web de l’Escola Metafora d’Arterapia:
Libres sobre creativitat
-
GOLEMAN, DANIEL. (2009). El espíritu creativo. Barcelona: Editorial Zeta Bolsillo.- CORBALAN BERNA, FRANCISCO. CREA- inteligencia creativa. Una media cognitiva de la creatividad. Ediciones TEA, S.A.
