Fer de mestre

El meu estat actual com a mestra

La primera vegada que he vist el power, m’ha semblat que cap de les imatges que veia podia identificar-se amb mi, en cap hi trobava el meu estat actual.

Després de passar-lo unes quantes vegades més, he anat veient que potser si que hi havien imatges amb les que podia identificar-me; com la de la gimnasta damunt de la barra d’equilibri realitzant una complicada postura, o la del equilibrista amb un pal llarg passant per la corda fluixa.

Em sento una mica així; una mestra que encara no és capaç de respondre amb total seguretat, que li calen eines per a poder elaborar documents i que el fet d’elaborar-los no sigui una complicada postura que no pot realitzar-se sense desafiar les lleis de la natura. Ara no controlo un munt de temes que necessito dominar per a poder desenvolupar la meva tasca docent donant el millor de mi mateixa, sobretot en el referent a : graelles de seguiment, d’avaluació, informes, plans individualitzats, programació i desenvolupament de la programació assenyalant bé les competències que cal desenvolupar i un llarg etc.

Els documents legals i formals em fan sentir a la corda fluixa en un estat que no és gens natural per mi. Voldria no amoïnar-me per no saber-ne elaborar cap dels que ja he citat entre d’altres moltes coses que no domino i que potser ara mateix no puc ni imaginar-me.

La mestra que voldria arribar a ser

En quant a la imatge de la mestra que m’agradaria arribar a ser, trio la del pintor que somriu a la camera. Està content i satisfet d’ell mateix, està relaxat i pinta amb total naturalitat, tal i com a mi m’agradaria poder fer les coses. Tranquil·lament, sense por, sense angoixa, gaudint de cada pinzellada, de cada color, de cada forma, educativament parlant.

Punts febles i punts forts

Per mi els meus punts més febles són la inseguretat, la no experiència i el no domini de la feina. Encara no he caminat prou amb aquestes sabates de mestra per conèixer els camins i les pedres, els rierols, els camps, els bassals i tot el que puc anar trobat per el camí.

Per altre banda i al meu favor,  crec que tinc ganes de fer-ho, il·lusió per aprendre a fer-ho bé. M’agraden els infants i crec que els entenc, miro de posar-me sempre en el seu lloc i veure que és el que necessiten.

Crec totalment en els límits ben posats, en l’afecte, en els reforços positius i en les ajudes ajustades a cada infant en cada moment i sobretot: gaudeixo fent aquesta feina, almenys la part del contacte directe, de les classe, els tallers, els descobriments, les sorpreses....

Sé que en aquest curs aprendre unes quantes d’aquestes coses que necessito, les aprendré de cada ser amb el que tingui contacte i per la resta no vull amoïnar-me més del compte; ja aniré caminat, caminat, caient, aixecant-me, caminat, ensopegant, aixecant-me, caminat...