Bon dia, soc la Maria de Santfores Salla solà, soc d’Igualada i visc al barri antic de la mateixa ciutat. Vaig començar a estudiar amb 34 anys, fins aquell moment pensava que no servia, la meva dislèxia em feia molt difícil centrar-me, concentrar-me o recordar coses com una norma ortogràfica, creia que mai podria fer-ho i era jo mateixa la que es negava l’oportunitat... Però la vida dona moltes i moltes voltes.
Per mi, l’art és el llenguatge de l’anima humana, necessito les manifestacions artístiques per viure, com si fossin una droga poderosa i guaridora de tots els nostres mals, medicina exalt-adora de les nostres virtuts i mitja d’expressió genuí.
El mon de la creativitat, la plàstica i el lleure va ser el meu primer contacte amb l’educació fa uns 15 anys. En fa 9 que treballava en un taller de creativitat per nens i adults (Tarica, taller de creativitat i manifestació humana) i feia extra escolars de plàstica en escoles. La feina al taller de creativitat em va fer entrar en conflicte amb mi mateixa, ja que les persones i personetes que venien al taller, portaven motxilles carregades de cercles incomplets a l’esquena i jo no sabia com fer-ho per ajudar-les. Llavors vaig començar a fer i estudiar art-teràpia a l’escola Metàfora de Barcelona, feia monogràfics, aprenia tècniques concretes, feia seminaris. Allà, vaig descobrir que si volia ser art terapeuta havia d’estudiar a una universitat, alhora que vaig començar el camí cap a la confiança en mi mateixa.
Després d’un accés a la universitat i dos anys de psicologia ja portava tres anys treballant en una escola pública de Barcelona (La Pau Romeva, a les corts) fent de monitora d’extra-escolars, de menjador, de suport a la mestre a dins l’aula, de vetlladora. Tothom em preguntava o afirmava que jo estudiava educació i jo anava dient que no, que a mi m’agradava molt estar amb nens, que en realitat em sentia una nena com ells, però que d’això d’estudiar educació res, de res.
Però la vida se’n encarrega de portar-te on has d’anar i a mi em va portar de cap al magisteri.
Segueixo estimant la psicologia, però potser m’agradem vessants que no s’estudien a les universitats (l’escola gestal, la trans-personal, el Jung, etc.) però la meva aposta vivencial ha estat la de l’educació.
Qualsevol persona s’educa a diari, en cada instant del transcorre de la seva vida, qualsevol persona ja tingui 3 o 90 anys, enriqueix constantment els seus aprenentatges tan sols per el fet de viure, de rebre tot el que ens envolta, d’interaccionar-hi.
El nostre camí d’educació comença en el moment en el que som concebuts i no sabem quan acabarà, dons ningú sap del cert on va a parar la nostre energia al morir.
Realment, sento que l’educació pot canviar el mon, per millorar-lo, per fer-lo més humà, ,més savi, més connectat amb tot el que ens envolta.
Per mi, mestra, només vol dir aprenent eterna, oberta al aprenentatge, a l’experimentació a la incorporació i a la modificació constant d’estructures mentals, vivencials, etc.
Vol dir, acompanyant del procés d’aprenentatge, companya del procés d’aprenentatge, facilitadora del procés en auto-revisió i auto-reflexió constant.
El curs passat va ser el primer que vaig treballar a la borsa d’interins, només vaig treballar 2 mesos intensos i aquest curs m’han donat una mitja jornada a l’Escola Alta Segarra de Calaf.
A l’Aula d’Acollida, atenc a nens de tota la primària i a més dono dues sisenes hores als 2 cinquens de l’escola i realitzo tallers d’interacció de llenguatges artístics amb els infants de cinquè i sisè.
A cada segon torna a començar la nostra vida, a cada instant l’aire entre i surt dels nostres pulmons i les nostres emocions i pensaments corren per el riu de la vida, a cada instant ens construïm, ens modifiquem, ens renovem i ens submergim en noves aventures d’enriquiment.
Desitjo compartir amb totes/ots vosaltres aquest tros de camí, amb el cor i la ment oberts, donant-vos les gràcies per existir i per fer-lo amb mi, sé segur que l’omplireu de tot tipus d’emocions, de pensament, que a la fi es tradueixen en aprenentatges.
Desitjo que siguem tots/es molt i molt feliços i conscients del privilegi del que estem gaudint tan sols per el fet d’estar vius i en constat transformació.
Salut per tots/es caminats de l’educació!
Referències:
Blog i web de l’escola Pau Romeva:
http://www.xtec.es/ceip-pauromeva/
Blog i web de l'escola Alta Segarra:
http://www.xtec.es/centres/a8014929/
Blog i web de l'escola Alta Segarra:
http://www.xtec.es/centres/a8014929/
Web de l’Escola Metafora d’Arterapia:
Libres sobre creativitat
- 
GOLEMAN, DANIEL. (2009). El espíritu creativo. Barcelona: Editorial Zeta Bolsillo.
GOLEMAN, DANIEL. (2009). El espíritu creativo. Barcelona: Editorial Zeta Bolsillo.- CORBALAN BERNA, FRANCISCO. CREA- inteligencia creativa. Una media cognitiva de la creatividad. Ediciones TEA, S.A.
Ei Maria! estic d'acord en el què m'has dit. Si que tenim cert paral.lelisme.
ResponderEliminarD'altra banda, Neill va ser el propulsor de l'escola democràtica que consisteix en la possibilitat de què els alumnes triin a quines classed volen assitir i la dinàmicade les assemblees., on totos participen per decidir les normes de la classe. En part a l'escola on treballo es fa servir aquesta metodologia juntament amb el mètode de Bernard Aucouturier.
Recomano a tothom també que es llegeixi el llibre Summerhill. Jo vaig tenir l'oportunitat de fer-ho i de poder assistir a una conferència, a la universitat de la filla de Neill, Zoë, que ésla que actualment dirigueix l'escola.