El cazo de Lorenzo:” Lorenzo forever”

Reflexió

En certa mesura, tots, absolutament tots som Lorenzos que arrosseguem els nostres “cazos”.

Per exemple, qualsevol persona que porta ulleres, sense elles en moltes situacions portaria un “cazo” i això ho podríem aplicar a la majoria de persones i de característiques “pot”.

Entendre al Lorenzo, és entendre'ns també una mica més a nosaltres mateixos i en com ens podem dificultar o fer més fàcil la vida depenent de com ens aprenguem a relacionar amb els “pots” que tots arrosseguem.

Crec que és molt interessant veure aquesta historia, dons ens fa ser conscients de com ens relacionem amb les característiques personals dels altres i les pròpies. Aquesta consciència ressona dins nostre d’una forma que tan sols amb els seu visionat ja canvia els nostres patrons de relació envers els “pots”.

També i depenent de la grandària del “pot “ que arrosseguem, potser podrem sentir-nos molt malament i al relativitzar la seva mida o la forma de portar-lo, també  veiem d’una altre forma el que ens limita: la nostre por, vergonya, incomprensió, etc.

Si de veritat volem acceptar els nostres “pots”, hem d’aprendre a conviure amb ells, de forma amorosa, conscient i veure’ls com quelcom que pot impulsar-nos envers els reptes de la vida fent-nos més sensibles per exemple, i no pas com una condemna o qualitat negativa que ens diferencia negativament dels altres, dons cada ser posseeix potencialitats i dons que són tresors a usar i compartir enriquint el món.  

Dinàmica per un curs de 5è de primària

1. Visionat  a l’aula del “Cazo de Lorenzo”

 Un cop visionat, obrir la conversa amb els infants, demanat que de forma voluntària els infants participin, per fer-ho el docent plantejarà un seguit de preguntes amb la intenció d’afavorir el diàleg i el compartir amb i entre els infants.

2. Primeres preguntes a plantejar: ( tots poden i han de participar, per això el docent ha de tenir cura de que tots puguin fer-ho i fins i tot preguntar directament als infants que noti que els hi costa més)

-         De que creieu que tracta “el cazo de Lorenzo”?

-         Creieu que vosaltres potser també arrossegueu algun pot?

3. Dibuix del teu pot:

Un cop fetes aquestes pregunte i havent  realitzat la conversa deixant i fet participar els infants, els demanarem que agafin un full DN4 i facin un dibuix del seu pot.

(El docent ha posar al abast dels infants assortits de colors i explicar molt bé que és important imaginar i plasmar la mida, el color i la situació en la que se’ls hi fa més feixuc el seu pot).

4. Mural de pots i segones preguntes

Amb tots els dibuixos dels infants muntarem un mural a la classe i els demanarem que els observin com si anessin una una exposició, un cop tots han mirat tots els dibuixos plantejarem per a la participació les preguntes següents:

-         Quin dibuix us ha agradat més? Perquè?

-          Quin dibuix us ha agradat menys ? Perquè?

5. Escriu que hi ha dins del teu pot:

Un cop realitzada la conversa en la que tothom ha pogut escoltar als companys demanarem a cada infant que pensi una paraula, per a posar dins del seu pot, aquesta paraula ha de definir /resumir segons cada infant la natura del seu pot, podem posar exemples com:

- la paraula pot definir quelcom físic que creus que portes dins del teu pot: miopia, tartamudesa, que estàs massa prim o massa grassó, que et consideres lleig, etc.

- la paraula pot definir quelcom emocional que sents que portes a sobre i et limita, diferencia...: por, tristor, incomprensió, que no volen jugar amb tu, que s’ha mor algú que estimaves, etc.

Un cop escrites les paraules , els infants passaran el paper amb el seu nom i la paraula escrita al docent que disposarà de dades per ajudar als infants a portar més bé els seus pots.

Continuïtat de sessions: Això pot donar per molt...

Penso que seria molt bo i enriquidor donar continuïtat a aquest treball  i realitzar més sessions amb altres dinàmiques per tal de que els infants puguin compartir el que porten als seus pots amb els companys i que entre tots poguéssim ajudar a cada infant a portar millor el seu pot.

També crec que això ajudaria tant a cada infant com al grup a millorar la seva forma de relacionar-se i d’entendre’s tant a un mateix com als altres.

Al cap d’unes sessions el docent podria tornar a fer la demanda als infants que pensessin un altre cop la paraula que va dins del pot i observar en que han canviat.