Pla d’emergència
En la reunió de principi de curs amb tots els mestres, ens van informar i repartir les instruccions en cas de haver d’evacuar l’escola davant d’una emergència.
A part d’això també ens van repartir aula per aula i tenint en compte la situació d’aquesta dins de l’espai de l’edifici escolar, instruccions concretes per a sortir de l’escola i portar als infants a un lloc segur.
En el pla, es prioritza la sortida dels infants per edats i ubicació i per facilitat de sortida (si estan més aprop d’una o altre escala, per exemple).
Totes les/els mestres disposen d’instruccions dins de la seva aula que crec que estan ben pensades i explicades de forma clara i entenedora.
En quan al que fa referència a extintors, estan tots molt ben indicats i a l’abast de les/els mestres en cada passadís de cada planta de l’escola.
Es realitzen periòdicament simulacres per tal de comprovar com funciona tot el pla, des de les alarmes a la sortida de persones.
Propostes de millora i reflexions
En principi i ja que no m’he trobat en cap situació d’emergència, crec que tots els adults de l’escola mostren molta consciència en el tema de seguretat.
Tant el nostre conserge com la responsable de seguretat de l’escola, miren de tenir-nos informats de les millores o actualitzacions que es realitzen a l’escola en aquesta matèria.
Des de l’escola es protegeixen els batents de les portes per a prevenir enganxades de dits, les columnes de les sales de moviment estan protegides amb fundes de foam, es pengen instruccions a les farmacioles per a medicacions especials dels infants i es mostra molta cura en tot el que fa referència a aquest tema.
Per tant crec que les millores que proposaria en aquest sentit només farien referència a seguir treballat com ara ho estan fent, seguir tenint cura dels espais, dels plans d’evacuació i sobretot de les persones i de les inquietuds i/o dubtes que els vagin sorgint.
El tema de la seguretat crec que ha d’estar en constant revisió i observació per a poder detectar-ne les mancances sense angoixar-se excessivament per una sobreprotecció que a voltes pot fer-nos tornar una mica paranoics.
Crec que cal tenir cura de tot el conjunt , tant en poder disposar de tot el necessari per a garantir una bona seguretat a l’escola, com en revisar i comprovar de forma periòdica tant el material de detecció i extinció, els plans de seguretat i les senyalitzacions, com amb simulacres per una bona comprovació i ajust del mateixos.
Per acabar, crec que les reflexions que podríem plantejar per debatre al entorn d’aquest tema són infinites, però per mi les més important serien: com actuar davant d’una emergència que no estigui contemplada en el pla?
Per dir-ho en altres paraules: que hem de fer quan tot el previst i planificat falla?
Potser tenir plans d’emergència alternatius?
Potser les respostes a aquestes preguntes son impossible, però malgrat això, podríem pensar-hi a veure que ens hem deixat o que no hem tingut en compte a l’hora elaborar cada pla d’emergència.
Prevenció de riscos laborals
Per realitzar aquest exercici he triat l’aula d’acollida, ja que és en la que més hores desenvolupo la meva feina.
Seguretat
En el que fa referència a aquest apartat, trobo que tant el mobiliari, que no presenta caires vius, com el disposar de portes que s’obren cap a l’interior i de bandes per a no relliscar en les escales que tinc aprop, l’escola presenta una bona seguretat.
Al sortir de la meva classe disposo d’extintors i senyalització adient a la banda esquerra, i la responsable de seguretat i riscos laborals ens va proporcionar ja a principi de curs les instruccions adients per evacuar l’escola si es presentes una emergència.
Al ser una escola nova, disposa de detectors i alarma per fums i de noves instal·lacions tant de llum com de calefacció.
Disposa de les indicacions i senyalització adients per a les sortides davant les emergències que puguin presentar-se i tant els docent com els infants tenen cura del material i de l’ordre intern de les seves classes. Cada dia tant al acabar la jornada escolar com molts dies al matí i ha personal de neteja que tenen cura de tot l’ordre i neteja de l’escola.
Higiene ambiental
L’aula disposa de 4 finestres amb porta corredora i persianes de làmines d’alumini exteriors que poden orientar-se i el sistema de calefacció funciona de forma adient. L’únic que presenta risc per la salut és que fem servir la pissarra amb guix, encara que mai cap infant ni mestre de l’aula ha presentat símptomes d’alegria o quelcom que ens indiqui que ja no hauríem de fer-la servir.
Davant de qualsevol símptoma de malaltia infecciosa, sempre actuem seguint els protocols de l’escola que per exemple en cas d’observació de polls és enviar una circular a les famílies amés de posar-se amb contacte amb la família de l’infant en els que els hem observat, per tal que actuïn per eliminar-los.
A l’aula disposem a dins d’un armari tancat amb clau i que només obrim els/les docents d’un gel desinfectat per mans i productes adients per a la desinfecció de material escolar, que utilitzem de forma periòdica i puntual sempre que ho trobem necessari.
Càrrega física i càrrega vocal
La meva feina amb els infants de l’aula d’acollida, no em suposa ni haver de realitzar grans esforços físics, ni una excessiva carrega vocal, ja que no és un gran grup d’infants. Tot i que no és motiu d’aquest anàlisis, si que voldria comentar que quan desenvolupo la meva tasca (dono sisenes hores amb infants de cinquè i realitzo inter-tallers amb infants de cinquè i sisè) en un grup classe de 20 o més alumnes, la carrega vocal augmenta molt, depenent del grup i del tipus d’activitat que desenvolupem.
Factors psicosocials
La meva tasca la desenvolupo amb infants que necessiten atenció individualitzada. Tot i que es formen grups petits, el nivell, procés i necessitats de cada infant són diferents. Per tant, tinc i he de tenir sempre molt present que cada exercici, transmissió de quelcom, aprenentatge, proposta o avaluació ha de ser adaptada a cada un d’ells/elles.
La majoria dels infants de l’aula d’acollida són d’origen magrebí i han vingut a Catalunya a una edat diferent, molts d’ells tenen com a únic ambient d’immersió en català l’escola, d’altres presenten dificultat d’aprenentatge o altres tipus de mancances.
La meva feina, no pot entendre’s sense la feina d’equip, treballo juntament amb la meva paral·lela colze per colze, amb les mestres d’educació especial i també amb la psicòloga de l’EAP, vull agrair des de aquestes línies la seva orientació, col·laboració i suport incondicional.
Crec que no implicar-se emocionalment en els processos i vides tant dels infants com dels adults amb els que convivim és impossible, però si que crec que podem fer-ho des de llocs on a més de compartir puguem aprendre i créixer els uns i els altres mitjançant la interacció.
Al principi de fer de mestre, m’afectava molt tot el que succeïa amb la interacció sobretot mestra- alumne, jo, era com un infant més i necessitava desesperadament la seva aprovació. Ara, tot i que em segueix afectat he après que tot això només eren mancances i reclamacions que inconscientment projectava en els infants i que ells tan sols m’ajudaven a ser-ne conscient i a trobar-me amb els meus límits. Amb la relació amb ells i amb els adults vaig aprenent cada dia quelcom més sobre mi mateixa.
Factors extralaborals
La mateixa vida és un factor extralaboral. Tots anem a l’escola amb el nostre bagatge. Cada ser amb el seu caràcter, amb el pes de les experiències viscudes, amb el tarannà de cada dia. Tots tenim dies dolents i dies bons, però aprenem a deixar els problemes al entrar a l’escola.
Com a interina, soc una notava, no en tinc ni idea i aprenc de cada cosa que em passa i cada nova proposta és un repte que se’m planteja.
Sé que només estic al principi del camí, la meva vida a fora de l’escola segueix rodant i la de dins de l’escola també; fer-ho compatible és a voltes difícil, complex, però de moment me’n vaig sortint.
Encara no m’he trobat en cap situació de malaltia o d’haver de demanar quelcom a l’escola que potser pugui presentar-me problemes, però segurament arribarà el dia que hauré de fer-ho i llavors, agrairé profundament que se’m entengui, que la comunicació sigui bona i que se’m doni suport.
De moment , tot aquest curs només treballo mitja jornada i això em facilita molt les coses per conciliar vida laboral i familiar.
Has fet una bona anàlisi del tema demanat.Observo que les teves condicions de treball són correctes i que et trobes bés a l'escola.
ResponderEliminarEn respecte a les mancances personals, és molt positiu ser-ne conscients:amb els anys i l'experiència no desapareixen, senzillament canvien de temàtica.
Un aspecte que no van comentar el darrer dia és el de conèixer les particularitats dels alumnes amb els que treballem a nivell de salut: alergies alimentàries,cardiopaties, malalties cròniques,...
Fins dimarts 11 de gener de 2011.